És un sistema d'informació que permet associar el nom d'una màquina a Internet i la seva adreça IP pública. El DNS es troba implantat com una base de dades distribuïda a Internet. Aquesta estructura permet el control local de segments de la mateixa. Cada segment està disponible per a la consulta a tota la xarxa aquestes consultes responen a una estructura client-servidor. La part servidor està formada pel servidor de noms amb la funció de contenir informació sobre un segment de la base de dades de noms i proveir d'aquesta informació als clients que la requereixen la part client resideix en les màquines que necessiten resoldre noms de domini i per tant generen peticions i les envien a través de la xarxa als servidors de noms.

Cada domini de primer nivell pot ser administrat per un registre diferent cada un d'ells al seu torn, pot delegar en Agents Registradors l'administració d'alguns d'ells. Això és possible perquè s'implanta una relació entre el servidor de noms que administra els dominis superiors i els servidors dels dominis delegats, de manera que qualsevol consulta sobre l'administrador de domini pugui reenviar als servidors de la zona delegada. Els servidors de noms tenen tota la informació de la part del domini de noms sobre la qual tenen l'autoritat delegada.

El cas habitual de consulta per resolució d'un nom de domini és el directe, és dir, la resolució d'un nom en una adreça IP. No obstant això, per a alguns serveis d'Internet i per introduir un nivell addicional de seguretat, alguns portals exigeixen que hi hagi un nom de domini per a la direcció IP de l'usuari entrant això obliga a proporcionar la resolució inversa.