Hedy Lamarr, la inventora-actriu a qui devem l’existència del wifi Dijous, Novembre 9, 2023

Cada 9 de novembre se celebra el Dia de l’Inventor en homenatge a la creadora de l’espectre eixamplat per salt de freqüència

Molts la recorden per les seves actuacions a Hollywood durant els anys 30 i 40 del segle XX, però el seu llegat va molt més enllà de l’aportació cinematogràfica, ja que és una de les responsables principals de les connexions sense fils de què gaudim avui dia. I és que amb només 27 anys, Hedy Lamarr va idear juntament amb el pianista George Anthell un sistema per xifrar transmissions de ràdio que en el futur va esdevenir un pilar fonamental en el desenvolupament de tecnologies tan esteses com el wifi o el GPS. És per aquesta raó que, cada 9 de novembre, se celebra a Àustria, Alemanya i Suïssa el Dia de l’Inventor en el seu nom —tot i que, amb la seva popularització a internet, la commemoració ha guanyat ja un abast internacional—.

Nascuda com a Hedwig Eva Maria Kiesler el 1914 en una família burgesa de Viena, des de ben petita Lamarr ja va destacar a l’escola per la seva intel·ligència i, quan va tenir l’oportunitat, va començar a estudiar enginyeria. Tanmateix, la jove va decidir apartar els estudis tecnològics per formar-se en arts escèniques, i ben aviat entraria en el món de l’espectacle. Es va donar a conèixer especialment amb la seva actuació en el film Extase (Èxtasi) de 1932, on va realitzar el primer nu integral de la història del cinema comercial. La seva popularitat va cridar l’atenció del magnat de la indústria armamentística Fritz Mandl, qui va aconseguir casar-s’hi el 1934 després del permís dels seus pares. Un matrimoni que no duraria, ja que només tres anys després de les núpcies, la jove fugiria als Estats Units durant un viatge de negoci. Això sí, la relació va servir-li per reprendre els seus estudis d’enginyeria —l’espòs, gelós per la seva exposició, va apartar-la del cinema i la vigilava amb vehemència—, i també per recaptar informació sobre les tecnologies de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista, amb qui Mandl hi tenia una estreta relació.

Ja al continent nord-americà, i sota la nova identitat de Hedy Lamarr —nom escollit en homenatge de l’actriu i guionista Barbara La Marr—, la jove va reprendre la seva carrera com a artista amb gran èxit a Hollywood, però sense deixar mai de costat el seu interès per la tecnologia. Són diversos els invents que produiria Lamarr, però el més destacat és, sens dubte, l’espectre eixamplat per salt de freqüència.
De xifrar comunicacions de guerra a ser la primera pedra del wifi

L’invent en qüestió sorgeix després que Lamarr s’adonés, amb l’entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial, de la gran vulnerabilitat de les transmissions de ràdio de l’exèrcit nord-americà. Com que els missatges duraven molt de temps, els enemics tenien temps de localitzar-los, i la recepció podia ser interceptada tant per atacs coordinats com per causes naturals. Per tal de solucionar aquests obstacles, Lamarr va idear un sistema que es basava a partir les transmissions en parts molt més petites, de manera que no hi hagués temps d’interceptar-les, i xifrar-les cadascuna amb una freqüència diferent, fent impossible comprendre el missatge sense el codi de canvi de canals.

Per aconseguir la sincronització entre els aparells emissors i receptors, Lamarr va treballar amb el compositor i pianista George Anthell, qui en el passat havia experimentat, sense aconseguir l’aprovació del públic, amb una orquestra basada en instruments sincronitzats sense cables. Aprofitant aquests coneixements, els dos inventors van adaptar l’ús de dues pianoles al concepte base ideat per l’austríaca, aconseguint un sistema que feia servir 88 freqüències diferents —el mateix nombre que tecles té un piano— per anar saltant entre elles de manera aparentment aleatòria. Els únics que podien comprendre el missatge eren aquells que comptessin amb les mateixes targetes perforades.

Lamarr i Anthell van presentar el sistema el 1941, aconseguint la patent el 1942 i oferint-la als militars, que en el seu moment no van valorar ni implementar. Tanmateix, 20 anys més tard, una actualització de l’invent efectuada per enginyers de Sylvania Electronics va ser clau durant la crisi dels míssils de Cuba de 1962, quan es va fer servir per interceptar les comunicacions i els controls dels torpedes. La patent quedaria classificada per ús militar fins al 1985, quan es va alliberar al públic, i va ser llavors quan les companyies telefòniques van aprofitar els fonaments d’aquesta tècnica per dissenyar diversos sistemes de comunicacions sense fils fonamentals avui dia, com el wifi, el GPS o el BlueTooth.

Malgrat la seva rellevància en la història de les telecomunicacions, Lamarr no va arribar a rebre cap benefici econòmic del seu invent, i el reconeixement no arribaria fins molts anys més tard. El 1997, quan tenia 83 anys, van concedir-li l’EFF Pioneer Award i el Bulbie Gnass Spirit of Achievement, el conegut popularment com els Oscars dels enginyers, convertint-se en la primera dona a rebre’l. Lamarr va morir l’any 2000, i durant el segle XXI va rebre múltiples reconeixements: des del 2006 dona nom al premi austríac Hedy Lamarr, que reconeix la tasca de dones en el camp de les telecomunicacions, i el 2014 va ingressar a títol pòstum a la National Inventors Hall of Fame. A escala catalana, Terrassa va dedicar-li el nom d’una plaça el 2021, i l’associació ENGINY-era reivindica des de fa dos anys el Dia de la Inventora en el seu nom.

Font: metadata.cat

« Enrere